9. Quins tipus de controls coneixes? Quina és la utilitat de cadascun d'ells?

Fulles, files i columnes poden amagar-se o mostrar-se a través dels sub-menus o del menú Format. Mentre els elements estan amagats, ni estan visibles ni imprimibles, però es poden seleccionar per copiar si selecciones al voltant dels elements.
Per exemple, si la columna B està amagada, es copia quan selecciones columnes A i C. Quan la necessites una altra vegada, pots revertir el procés, i mostrar els elements una altra vegada.
Les cel·les individuals es poden amagar o mostrar amb Format > Cel·les > Protecció de Cel·la.
No obstant això, si estàs contínuament amagant i mostrant les mateixes cel·les, pots fer-ho més fàcilment creant grups de contorn, que afegeixen una sèrie de controls per amagar i mostrar les cel·les en el grup que són fàcils d'usar i sempre disponibles.
Si els continguts de les cel·les tenen un patró regular, tal com quatre cel·les seguides d'un total, podem usar Dades > Esquema > Automàtic perquè Calc afegeixi controls de contorn basats en el patró.
D'una altra manera, podem establir grups de contorn manualment seleccionant les cel·les per grups, després triem Dades > Esquema > Agrupar en els menus de Calc.
La finestra de Grup ens dóna una possibilitat d'agrupar les cel·les seleccionades per files i columnes. Quan tanquem la finestra, els controls del grup de contorn són visibles tant entre les files com les capçaleres de les columnes i les vores de la finestra d'edició.
Els controls s'assemblen a l'estructura d'arbre d'un directori d'arxius en aparença, i es poden ocultar seleccionant Dades > Esquema > Amagar detalls. Són estrictament per usar en línia, i no imprimeixen.
Els controls bàsics de perfils tenen més o menys símbols al principi del grup per mostrar o ocultar cel·les ocultes.
No obstant això, si un o més grups marcats són niats en un altre, els controls tenen botons numerats per amagar els diferents nivells del grup.
Si no necessitem més un grup, col·loquem el cursor del ratolí en qualsevol cel·la en el mateix i seleccionem Dades > Esquema > Desagrupar

8. Quina és la utilitat d'un escenari? Com es crea?

Els escenaris són part d'una sèrie d'ordres de vegades denominats eines d'anàlisi I si (anàlisi d'hipòtesis: procés de canvi dels valors de cel per veure com afecten aquests canvis al resultat de fórmules del full de càlcul. Per exemple, variar la taxa d'interès que s'utilitza en una taula d'amortització per determinar l'import dels pagaments.). Un escenari és un conjunt de valors que Microsoft Excel guarda i pot substituir automàticament en el full de càlcul.Podeu utilitzar els escenaris per preveure el resultat d'un model de full de càlcul. Podeu crear i desar diferents grups de valors en un full de càlcul i, a continuació, passar a qualsevol d'aquests nous escenaris per a veure diferents resultats.

Per crear un escenari:2. Feu clic a Afegeix.
3. En el quadre Nom d'escenari, escriviu un nom per l'escenari (escenari: conjunt de valors d'entrada, al qual s'ha assignat un nom, que pot substituir-se en un model de full de càlcul.).4. En el quadre Cel canviants, introduïu les referències de les cel que desitgi canviar.
5. En Protegir, seleccioneu les opcions que desitgi.
6. Premeu D'acord.
7. Al quadre de diàleg Valors de l'escenari, introduïu els valors que desitgi per a les cel canviants.
8. Per crear l'escenari, feu clic a D'acord.
9. Si voleu crear escenaris addicionals, feu clic de nou a Afegir i repetiu el procediment.Quan acabi de crear els escenaris, escolliu Acceptar i feu clic a Tanca en el quadre de diàleg Administrador d'escenaris.1. Al menú Eines, trieu Escenaris.

7. Què és una taula dinàmica? Com es crea?

Una taula dinàmica és una taula de dades que s'utilitza per representar i analitzar dades. La diferència entre una taula de dades normal i una taula dinàmica és que l'última és interactiva, és a dir, es pot modificar l'aparença de la taula en funció de les dades que es volen analitzar.

Mes informació a: http://downloads.gesem.net/Projectes-FON/tematic/page_03.htm

6. Quines funcions coneixes? Pots posar un exemple de cadascuna d'elles?

SUMA()

• SUMA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi.

QUOCIENT()

• QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.

POTENCIA()

• POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.

MITJANA()

• MITJANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text.

MEDIANA()

• MEDIANA(Ref1;Ref2; … ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.

ARRELQ()

• ARRELQ(Arg): Retorna l'arrel quadrada del valor que prengui l'argument. Aquest ha de ser un valor numèric no negatiu.
  
  
  
  

5. Com podem validar les dades introduïdes en una cel·la?

• Situeu el cursor a la cel·la A3.
• Accediu a Data | Validesa | Criteri.
• Trieu, del desplegable Permet, l'opció Nombres complets (nombres enters). Desactiveu l'opció Permet cel·les en blanc.
• Trieu, del desplegable Dades, l'opció més gran que.
• Entreu el número 0 a la casella Minimum.
• No premeu encara Acceptar i accediu a la fitxa Ajuda d'entrada.
• A la casella Títol, entreu el títol que tindrà el missatge que apareixerà en pantalla quan se seleccioni la cel·la A3. El títol pot ser: "Nombre inicial de grans".
• A la casella Ajuda d'entrada, introduïu el missatge "Entreu el nombre de grans de la primera casella del tauler".
• Accediu, a continuació, a la fitxa Avís d'error.
• Mantingueu activada l'opció Mostra un missatge d'error quan s'introdueixen valors no vàlids.
• A la casella Títol, entreu el títol del missatge d'error que sortirà en pantalla si algú entra un nombre que no sigui natural a la cel·la A3. En el vostre cas, podeu entrar el títol: "Error d'entrada de dades".
• Cal escriure, a la casella Missatge d'error, el missatge d'error que sortirà. En aquest cas, podria ser: "Cal entrar un nombre natural".
• És important remarcar que tant el missatge d'entrada com el d'error no són obligatoris perquè funcioni la validació de dades.
• Premeu D'acord.

4. Quina és la utilitat del format condicional? Que necessitem per poder-lo aplicar?

La formatació condicional permet, per exemple, destacar amb un determinat format de cel·la, que prèviament s'ha d'haver creat, aquelles que el seu valor estigui per sobre de la mitjana dels valors introduïts. Així, si els valors del full canvien, també canviarà el format de les cel·les amb formatació condicional, sense necessitat d'adjudicar-les un format manualment.

Per aplicar la formatació condicional cal seguir els següents passos:

1. 
   
   
   Creeu els formats de cel·les que voldreu fer servir en la formatació condicional. Recordeu que l'OpenOffice.org Calc només disposa de 5 estils (formats) de cel·la: Encapçalament, Encapçalament1, Per defecte, Resultat i Resultat2
   
   
2. 
   
   
   Seleccioneu les cel·les que han de tenir el format condicional
   
   
3. 
   
   
   Demaneu l'opció de menú Format | Formatació condicional…
   
   
4. 
   
   
   Establiu en el diàleg la o les condicions (un màxim de 3)
   
   
5. 
   
   
   Prémer el botó D'acord
   
   

3. Com s'agrupen les funcions? Quines categories coneixes?

Les funcions estan classificades en categories.


Les categories són:(imatge adjuntada)